|
ATAC AL COR
Pens amb tu…
Vaig tenir molt de mal panxa, tot aquell cap de setmana que havíem quedat,
Et feia riure pes carrer, anàrem a fer un cafè i m’agafares de sa mà.
I així va començar, no acabarà mai. Tot d’una ses fronteres, passaren a millor vida, no hi ha por, no hi ha pressa…
Oh, oh, oh, tu ets el meu atac de cor, tu ets el meu atac al cor,
Oh, oh, oh, viatjarem junts a la llum, viatjarem junts a la llum…
Pens amb tu…
Sa primera vegada, els cossos tremolaven, érem pam a pam,
Sa pell era tan fina com sa lluna que il·lumina a dos «locos» pel terrat. Papallones volen baix, vol d’anada sense tornada al teu calaix. Mirades que són tan teves, ses estrelles dels teus ulls, me travessen
Oh, oh, oh, tu ets el meu atac de cor, tu ets el meu atac al cor,
Oh, oh, oh, viatjarem junts a la llum, viatjarem junts a la llum…
Tenc tota sa sort al meu redol, ja no sé estar sol, entre els teus braços sóc fort…
El món es capgira i perdem el nord, a mi ja em va bé, amb tu fins a sa mort…
Oh, oh, oh, tu ets el meu atac de cor, tu ets el meu atac al cor,
Oh, oh, oh, viatjarem junts a la llum, viatjarem junts a la llum…
Oh, oh, oh, tu ets el meu atac de cor, tu ets el meu atac al cor,
Oh, oh, oh, viatjarem junts a la llum, viatjarem junts a la llum…
Quan pens amb tu tenc un atac de cor. Molt lluny fins a la llum…
|